10/5/11

Jane Goodall

Dades d' entrega dels deures corresponents a aquest article : 1B Dilluns 16 . 1A Dimarts 17 . 1C Dimecres 18.


En un full (una sola cara) : Afegiu 3 imatges que responguin a la informació de l' article. Escribiu (amb l' ordenador) el resum de l' article en unes 10 línies. Feu una lectura molt atenta per a respondre a possibles preguntes i per a explicar el vostre resum als vostres companys. El resum ha de ser el més personal, el més complet i el més coherent possible.Porteu el resum el dia concretat a classe (escrit amb l' ordenador).

Jane Goodall ( Londres 1934) és una naturalista, activista i primatòloga anglesa que ha dedicat la seva vida a l'estudi del comportament dels ximpanzés a l'Àfrica i a educar i promoure estils de vida més sostenibles a tot el planeta.

Nascuda en el si d'una família d'escassos recursos, des de petita va somiar sempre amb viatjar a l'Àfrica i viure entre animals i escriure llibres sobre ells. En acabar l'escola, va fer estudis de secretariat. Va treballar en l'administració d'una clínica, a la Universitat d' Oxford i en un estudi de documentals a Londres, però en ser convidada per una amiga resident a Kenya, el 1957 va treballar de cambrera per 4 mesos per pagar-se el passatge en vaixell. A l'Àfrica va conèixer al paleoantropòleg Louis Leakey, anys més tard mentor també de Dian Fossey i Biruté Galdikas qui, impressionat per la seva determinació, la va contractar com a secretària. Ell la va convidar a participar primer en les excavacions de fòssils d'homínids a la Garganta de Olduvai, i més endavant per liderar un projecte d'estudi de ximpanzés salvatges en Gombe, Tanzània, el 1960. Àfrica li canviaria la vida per sempre.

Després d'observar el comportament dels ximpanzés salvatges durant mesos, un dia descobreix un ximpanzé introduint un pal (que prèviament havia tallat i al que havia tret les fulles) en un forat d'un termiter per treure termites i així menjar-les. Amb aquest descobriment, Jane Goodall va demostrar que la creença que fins llavors es tenia de que l'espècie humana era l'única que fabricava i usava eines era falsa. Les seves observacions sobre la conducta instrumental dels ximpanzés, els seus hàbits de caça, la seva estructura social, les seves emocions, la seva intel•ligència i la seva personalitat individual revolucionà la biologia i la nostra percepció sobre els ximpanzés i sobre els mateixos Homo sapiens.

Va ser la pionera en la recerca de grans simis en estat salvatge, introduint metodologies originals que van ser criticades per l'establishment científic del moment però que avui són àmpliament utilitzades. L'any 1965 va establir el centre de recerca Gombe Stream en la reserva del mateix nom, a la vora del llac Tanganyka, en el que és ara Tanzània. El mateix any va obtenir un doctorat en etologia a la Universitat de Cambridge. Les seves investigacions van prosseguir per dècades, i encara ara, 50 anys després, continuen diàriament els estudis de camp sobre la comunitat de ximpanzés de Gombe, en el que constitueix la investigació de camp més llarga sobre una espècie salvatge.

Es va casar el 1964 amb Hugo van Lawick, a qui va conèixer treballant com a fotògraf de la National Geographic en Gombe, i junts van tenir un fill, Hugo Erik , el 1967, que va créixer vivint a la selva amb ells. Actualment el seu fill i els seus néts viuen a Tanzània.

El 1977 va fundar el JGI, el Jane Goodall Institute que dóna suport al treball a la Reserva de Gombe i treballs d'investigació, educació i conservació a l'Àfrica, amb 27 oficines en el món. El seu Institut posseeix centres a l'Àfrica per a la recuperació de ximpanzés rescatats, com Tchimpounga, a la República del Congo. També tenen projectes de conservació centrats en la comunitat local, amb programes de desenvolupament sostenible, educació, microcrèdits, beques, sanitat, punts d'aigua, reforestació, etc. L' Institut Jane Goodall promou el rol actiu de les comunitats en la conservació del seu medi ambient.

Al llarg de la seva carrera ha estat homenatjada i distingida amb diversos premis per la seva tasca. El 1984, Jane Goodall va rebre el premi "J. Paul Getty Wildlife Conservation" per "ajudar a milions de persones a entendre la importància de la conservació de la vida silvestre en la vida del planeta". L'any 2003 va rebre a Espanya el "Premi Príncep d'Astúries". També ha estat guardonada com "Ambaixadora de la Pau per les Nacions Unides". Ha rebut més de 100 premis internacionals i més de 40 doctorats honoris causa.

Les seves observacions i descobriments sobre els ximpanzés, els parents evolutius vius més propers genèticament a l'ésser humà, juntament amb els bonobos, han tingut un gran impacte global i l'han convertit en la dona científica més coneguda del segle XX. Avui en dia passa menys temps a l'Àfrica i dedica uns 300 dies l'any a dictar conferències i xerrades per tot el món, promovent el programa d'educació ambiental Roots & Shoots, amb més de 15.000 grups en 120 països, i encoratjant-nos a usar el do de les nostres vides per fer d'aquest món un lloc millor per a tots.

Entre els seus llibres figuren The ximpanzés of Gombe, In the shadow of man (En el camí de l'Home), Through the window (A través de la finestra), The Ten Trusts (Els deu manaments), Visions of Caliban, Àfrica in my blood , Beyond Innocence, Reason for Hope (Gràcies a la vida), Harvest for hope (Una altra manera de viure), Hope for animals and their world, entre molts altres, incloent una desena de llibres infantils. Desenes de documentals i pel. lícules s'han rodat sobre Jane Goodall i el seu treball, com Jane Goodall's Wild ximpanzés , Jane Goodall's return to Gombe (Animal Planet) i la més recent Jane's Journey (Alemanya, 2010)

L' Institut Jane Goodall a Espanya (www.janegoodall.es) porta endavant programes de recerca i conservació al Senegal, de recuperació de ximpanzés orfes al Congo (a través del seu programa d'apadrinament Chimpamig), d'educació ambiental en els dos Congos i en Espanya (www.biodiverciudad.org), d'Ecoturisme responsable a l'Àfrica (www.ecoviajeros.org), i campanyes de sensibilització sobre el coltan i reciclatge de mòbils per aportar recursos als programes a l'Àfrica (www.movilizateporlaselva.org). http://es.wikipedia.org/wiki/Jane_Goodall

1/5/11

Animals a l' espai

Dades d' entrega dels deures corresponents a aquest article : 1B Dijous 5. 1C Divendres 6. 1A Dimarts 10.

En un full (una sola cara) : Afegiu 3 imatges que responguin a la informació de l' article. Escribiu (amb l' ordenador) el resum de l' article en unes 10 línies. Feu una lectura molt atenta per a respondre a possibles preguntes i per a explicar el vostre resum als vostres companys. El resum ha de ser el més personal, el més complet i el més coherent possible.Porteu el resum el dia concretat a classe (escrit amb l' ordenador).

Animals a l’ espai.
El primer home a viatjar a l'espai li deu molt al primer mico que va emprendre aquesta aventura. I al primer gos... Durant molts anys, els científics van provar els efectes de la ingravidesa sobre diferents animals abans de atrevir-se a intentar-ho en humans. Abans que els EUA i la URSS disputessin la seva aferrissada lluita espacial per veure qui posava el peu primer a la Lluna, les agències espacials es van barallar per enviar animals d'avançada en diferents missions. Aquesta és la història d'aquells pioners espacials.

Albert I va ser el primer heroi astronauta de la història i va participar en una missió espacial a bord d'un 'V-2' el 11 de juny de 1948 a Nou Mèxic. Era un mico. El primer de tota una dinastia de primats que van aplanar el camí que la NASA recorreria en anys posteriors amb tripulants menys peluts i més cèlebres en els llibres de text.

El successor del primer aventurer, Albert II va posar el seu granet de sorra un any més tard i va morir després de l' impacte del seu 'V-2'. Més sort va tenir el ratolí que li va seguir en aquesta cursa animal, també acomodat en un ja famós 'V-2' i supervivent al viatge.

Finalment, l'últim mico d'aquesta sèrie de criatures, Albert IV, va culminar amb èxit un vol sense complicacions ni efectes secundaris de l'organisme ... fins que també va impactar. L'últim exemplar de la 'dinastia' dels Alberts va morir el desembre de 1949.

Dos anys més tard, Yorick -un mico més afortunat que els anteriors- i 11 ratolins es van portar tota l'atenció mediàtica després de sobreviure a un vol espacial. El 1952, dos micos filipins, Patricia i Mike, van batre el rècord de 'primats en altura' (36 km) acompanyats d'una altra parella de ratolins. Els tripulants van sobreviure a la seva aventura i es van retirar al zoo de Washington DC.

La granja espacial soviètica

Els investigadors de la URSS no perdien detall del que feien els seus col•legues nord-americans. Ratolins, rates i conills van ser els primers a provar els avenços soviètics en matèria espacial. Poc després van donar pas als gossos, més útils per a recopilar dades a l'hora de construir una cabina capaç d'albergar a un astronauta humà. Aquests gossos eren de mida petita i en la URSS van pensar que aguantarien el viatge millor que els primats.
Tots els gossos seleccionats llavors eren femelles, de carrer i de pel clar per a ser visibles per les càmeres de bord. Els experts van pensar que si els animals procedien del carrer serien més resistents als viatges i que fossin femelles simplificava el disseny dels seus bolquers per controlar els seus excrements en ingravidesa. Entre 1951 i 1952, els coets 'R-1' van transportar a nou gossos en vols espacials, per parelles i en contenidors hermèticament tancats.

La gossa Laika

Un pas més enllà, el 15 d'agost de 1951, Dezik i Tsygan es van convertir en els primers gossos-astronauta a completar amb èxit un viatge suborbital. L'èxit va donar ales als tècnics de l'URSS, però encara quedaven sacrificis i males notícies per davant. Dezik va tornar a treure el cap a l'espai, aquesta vegada al costat de la gossa Lisa, però el vol va fracassar i els dos animals van morir.

És en aquest moment quan va sortir a escena l'animal més famós d'aquest període, la gosseta Laika. Immortalitzada en tot tipus de productes- des de segells a paquets de tabac-, ella va ser el primer animal espaial realment cèlebre en l'imaginari col•lectiu. Laika va partir en el satèl•lit 'Sputnik 2' el 3 de novembre de 1957 i, encara que els soviètics sabien que no podrien tornar a la Terra, tenien preparat un sistema per causar una mort sense dolor al cap de deu dies. Avui sabem que la gossa va morir a les poques hores de l'enlairament a causa de l'estrès i altes temperatures.

Tot i que el llançament del satèl•lit va ser un èxit, una fallada va provocar el trencament de part de l'aïllament protector i es va produir una disfunció en el sistema de control tèrmic. La temperatura dins de la càpsula de Laika es va elevar fins als 40 º C i el cos de l'animal no va suportar molt en aquelles dures condicions.

El ximpanzé que va avançar a Gagarin

Mentre- i després de diversos experiments amb ratolins i un mico esquirol que va morir després de caure a l'Atlàntic- , la NASA va decidir renovar els seus experiments i va substituir als tradicionals micos per un macaco. Havia arribat el gran moment de Sam, un dels primats més famosos al programa espaial nord-americà. Va partir el 4 de desembre de 1959 en una càpsula al costat de la nau 'Mercury' i adossat a un altre vehicle juntament amb el qual es va separar per amarar fora de perill sobre l' abans fatídic Atlàntic. Poc després, un altre macaco va emprendre una aventura similar sense contratemps.
Posteriorment, el 31 de gener de 1961 el ximpanzé Ham es va convertir en el primer animal en sortir a l'espai, a bord de la nau 'Mercury Redstone'. El seu viatge va durar 16 minuts i el ximpanzé va conquerir l'espai 10 setmanes abans que ho aconseguís el rus Gagarin. Ham va experimentar més de sis minuts d'ingravidesa, va morir en un zoològic de Carolina del Nord el 1983 i la NASA va celebrar aquest any el 50 aniversari de la seva gesta.

ABC Henar Mejías 2011.04.12