26/10/11

Erasmus Darwin, l' avi de Charles Darwin


Feu un resum en unes 10 línies. Porteu el resum el dia de classe de la setmana 2-4 de novembre. (El resum escrit amb l' ordinador) Feu una lectura molt atenta per a respondre a possibles preguntes i per a explicar el vostre resum als vostres companys. El resum ha de ser el més personal, el més complet i el més coherent possible. Afegiu alguna / es  imatge /s que il.lustrin el contingut de l' article.

Erasmus Darwin, digne antecessor dels seu nét. Les amistats de l'avi Darwin

La idea de l'evolució és antiga. No obstant, la visió del món i de la vida que va predominar des dels temps d'Aristòtil va ser estàtica (fixisme). El paradigma va començar a canviar lentament en el segle XVI i, sobretot, a partir de mitjans del segle XVIII.

Erasmus Darwin, avi patern del cèlebre naturalista, va ser un notable metge que sentia passió per tot ésser vivent, la poesia i els invents. Va ser un dels membres fundadors de la Societat Lunar, un grup de científics (generadors de coneixement) i industrials (adaptadors de coneixement) que discutia sobre la tecnologia i les seves aplicacions. Formaven part d'aquest club molts veïns il•lustrats dels comtats centrals d'Anglaterra, al voltant de la ciutat de Birmingham. Tot i que la Il•lustració anglesa no va tenir la brillantor de la francesa o la profunditat de l'escocesa, va ser un eix vital i pràctic per a unir la Revolució Científica amb la Industrial, una mica posterior.
Erasmus va escriure al final del XVIII un treball científic, denominat Zoonomia, que anticipava la teoria lamarkiana de l'evolució biològica (que després es revelaria falsa) i en la que mostrava la seva idea que tota vida orgànica prové d'un sol i mateix filament vivent.
El Sr Darwin estava familiaritzat amb el pensament evolucionista gràcies a la seva amistat amb el jutge i lingüista James Burnett, lord Monboddo, il.lustrat escocès conegut per ser el fundador de la moderna lingüística comparada i també per les seves anàlisis de l'evolució lingüística i el canvi adaptatiu de la capacitat dels humans per al llenguatge (tenia Burnett, a més, una estranya obsessió amb la relació entre l'home i els primats).

Va mantenir l'avi de Darwin una prolongada amistat amb Benjamin Franklin, tots dos van donar suport a les revolucions americana i francesa, van visitar Edimburg (l'Atenes del Nord), van mantenir fructíferes correspondències amb nombrosos erudits i es van oposar al inmoral comerç d'esclaus.

Un altre membre de la Il•lustració escocesa amb el qual també va travar estreta amistat l'avi Darwin va ser James Hutton, pare de la moderna geologia, el primer a suggerir-juntament amb John Playfair- que la configuració de la Terra obeïa a moviments lents de forces tectòniques. El geòleg anglès del segle XIX Charles Lyell, influent amic de Charles Darwin, va refinar aquesta teoria amb nombroses observacions, plasmades en la seva obra Principis de Geologia, obra de capçalera d'aquest últim durant la seva travessia a bord del Beagle. Per cert, Hutton va ser amic íntim de David Hume i Adam Smith, les obres dels quals sobre la naturalesa i els sentiments humans coneixien àmpliament els Darwin, Erasmus i Charles.

A diferència dels seus col•legues francesos, els il•luministes escocesos i anglesos no van buscar crear amb les seves teories i observacions un món nou (creacionisme social), sinó únicament descobrir i entendre l'existent. Sense mostrar una confiança desmesurada en la raó, van arribar a conclusions sorprenents, com ara que els humans són criatures dinàmiques o que moltes dels costums i de les institucions socials que havien fet progressar l'home van sorgir de manera espontània fruit de l'acció humana, no de cap designi intencional. La mateixa ment, producte del cervell, no era causa de l'evolució o procés social, sinó més aviat el seu efecte.
L'home és efectivament un ésser intencional, però l'evolució (tant la biològica com la cultural) no té propòsit o direcció. Encara que siguin molt diferents entre si, ambdues són naturals. La teoria de l'evolució biològica va ser concebuda pel nét d'Erasmus, però com en aquell temps no es coneixien les lleis de la genètica va haver de ser completada
més endavant, i segueix plenament vigent. Per la seva banda, la teoria de l'evolució cultural s'assembla -segons Hayek- curiosament al lamarkisme, i la va deduir l'extens cercle d'amics de l'avi Erasmus molt abans que el seu nét.
Erasmus va escriure al final de la seva vida un llarg poema sobre l'evolució, conegut com "El Temple de la Natura": publicat pòstumament, el 1803, originalment portava per títol "L'origen de la societat". Charles no ho va tenir tan difícil  
Premsa. Setembre 2010. Francisco Moreno