31/1/11

Robots a la guerra




Feu un resum en unes 10 línies. Porteu el resum el dia concretat a classe (escrit amb l' ordenador). Feu una lectura molt atenta per a respondre a possibles preguntes i per a explicar el vostre resum als vostres companys. El resum ha de ser el més personal, el més complet i el més coherent possible.


Deixeu que els robots facin la guerra

Primer va ser en el desert de Califòrnia, després en una ciutat recreada a prop de Los Angeles. El repte científic era el següent: aconseguir que un vehicle sense tripulació i sense control remot pogués fer un trajecte de 60 milles (96 quilòmetres) de la manera més ràpida i segura, discriminant objectius militars i orientat per si mateix.

Conegut com «Desafiament Darpan» -per l'acrònim de l'agència de recerca del Departament de Defensa que el van afavorir (Defense Advanced Research Projects Agency) -, aquest certamen d'enginyeria s'emmarca dins d'un model de «nova guerra» que EUA es veu obligat a implantar en uns camps de batalla cada vegada més difusos, asimètrics i sense exèrcits convencionals: aquesta nova guerra és la "guerra robot».

La missió va ser encomanada el 2001 pel Congrés dels Estats Units, que «va reptar» al Departament de Defensa a implantar robots en un terç de la flota de vehicles de guerra per a l'any 2015. Iraq i l'Afganistan s'han convertit en escenaris bèl.lics on assajar aquesta nova doctrina militar.

Reduir el nombre de baixes

El «Dragon Runner» serà un d'aquests robots indispensables a la motxilla del nou soldat. El Pentàgon ja experimenta amb ell a l'Iraq. El seu principal objectiu és l'exploració d'edificis i carrers en combats de guerrilla urbana. De la mida d'un ordinador portàtil, el «Drac Runner» capta imatges i converses de l'enemic, i també pot portar explosius.

«El risc potencial de baixes dels nostres soldats es redueix dràsticament amb aquest robot», asseguren a ABC fonts de l'agència de recerca del Departament de Defensa dels EUA

Si hi ha una guerra on el robot ja no és ciència-ficció sinó un soldat més, aquesta és l'anomenada «guerra d'Obama»: el front «Af-Pak», en el primer escenari (Afganistan) hi ha desplegats 62.000 soldats de 42 països sota el comandament de la missió de l'OTAN. Les aeronaus sense tripulació s'han convertit en una de les principals armes emprades per l'Exèrcit dels EUA en el seu objectiu d'eliminar insurgents talibans o terroristes d'Al-Qaida localitzats a la laberíntica i difícil orografia afganesa, sobretot a la frontera amb Pakistan.

Els «Predator»-les primeres intervencions experimentals es van realitzar en els conflictes de l'ex Iugoslàvia-van tenir la missió inicial (i fallida) a l'Afganistan de buscar Osama bin Laden. A aquesta missió es va incorporar la capacitat d'atac amb la possibilitat de llançar bombes guiades per làser.
Kymberly Kasitz, de General Atomics Aeronautical -empresa fabricant dels «Predators» -, relata com el mes de febrer en una operació a l'Iraq, aquest tipus d'avions sense tripulació va arribar l'hora de vol 500.000 des de la posada en marxa per l'Exèrcit de EUA el 1994. «En els últims dos anys, els avions« Predators» emprats per la US Air Force han doblat les seves hores de vol amb una mitjana de 20.000 al mes», aclareix el director de comunicació de l'empresa nord-americana al mateix temps que ofereix potser les dades més reveladores sobre la nova estratègia robot dels EUA a l'Afganistan: «El 87% de les hores de vols són ja missions de combat» ... i sense un sol pilot. EUA compta ja amb 200 d'aquests aparells mentre estudia la possibilitat de retallar el projecte del caça F-22 «Raptor» (té pilot).

L'exemple dels «Predators» és el que serveix a un dels «blocs» de defensa més prestigiosos dels EUA («Danger Room") per a fer-se la següent pregunta: «Tenim una guerra (Robot) al Pakistan?", País que el president Barack Obama ha incorporat en la seva nova estratègia contra els talibans. La conclusió és que en aquest escenari sí que es pot parlar ja d'una guerra majoritària sense soldats.

De «Jo robot» a «Big Dog»

No obstant això, l'ocupació dels robots en les guerres- un altre dels projectes reclutat per a l'Afganistan és el «Big Dog", un robot quadrúpede-implica un dilema moral ja que converteixen les guerres en molt més inhumanes si és possible, segons asseguren els seus detractors, que rescaten la primera de les tres lleis de la robòtica que el bioquímic i escriptor Isaac Asimov exposés en la seva obra «Jo Robot": "Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que pateixi mal».

No mengen, no beuen, no temen, no es cansen, no dormen, no es queixen ... Són els soldats perfectes? I si un dia aquests nous soldats es rebel • lessin? Interrogants als quals el Departament de Defensa dels EUA també tracta de donar solució a pocs quilòmetres de Hollywood, al desert de Califòrnia.


ESTEBAN VILLAREJO ABC 30.3.2009

16/1/11

Mig milió d'anys de cures als desvalguts





Feu un resum en unes 10 línies. Porteu el resum el dia concretat a classe (escrit amb l' ordenador). Feu una lectura molt atenta per a respondre a possibles preguntes i per a explicar el vostre resum als vostres companys. El resum ha de ser el més personal, el més complet i el més coherent possible.

Mig milió d'anys de cures als desvalguts

Trobats a Atapuerca les restes d'un avantpassat dels neandertals de 45 anys amb una greu minusvàlua que demostren que la seva comunitat atenia els febles

Es tracta, aquesta vegada, de l'ancià més antic mai trobat en tot el registre fòssil. Va viure fa mig milió d'anys a la serra d'Atapuerca, tenia 45 anys i les seves condicions físiques estaven tan minvades que no hauria pogut sobreviure pels seus propis mitjans. Podria ser el millor indici que tenim fins ara de que, fa 500.000 anys, molt abans de l'aparicióde l'homo sapiens, la nostra pròpia espècie, les societats humanes ja estaven prou avançades com per tenir cura dels individus més grans i menys capacitats.

Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi acabat de publicar a la revista PNAS per un equip d'investigadors d'Atapuerca format principalment per científics del Centre UCM-ISCIII d'evolució i comportament humans, de Madrid.

Analitzant un maluc la descripció preliminar de la qual ja es va publicar el 1999 (es tracta de la famosa "Elvis", la pelvis més ben conservada de tot el registre fòssil) i associant després a un fragment de columna vertebral del mateix individu, Alejandro Bonmatí, primer signant de l' article i membre de l'equip que dirigeix Juan Luis Arsuaga, ha arribat a la conclusió que les restes fòssils pertanyen a un individu senil i parcialment discapacitat, ja que patia una important i dolorosa minusvalidesa que li impedia caminar dret.

Avantpassat dels neandertals

Les restes fòssils d'aquest individu (que no formen un esquelet complet) han estat recollides per separat al llarg de cinc campanyes d'excavació, i procedeixen d'un dels jaciments més prolífics de tots els que hi ha a Atapuerca, l'Avenc dels Ossos , una petita cavitat a més de 30 metres de profunditat que s'obre al fons d'una cova de diversos centenars de metres de longitud.

El precari estat d'aquest home, l'ancià més antic mai trobat en tot el registre fòssil, ha obligat els científics a pensar que va haver de rebre ajuda contínua dels altres membres del seu grup, ja que en cas contrari no hauria aconseguit sobreviure.

Es tractava d'un home molt corpulent de l'espècie Homo heidelbergensis, avantpassat dels neandertals, que va patir importants malalties degeneratives des de molt abans de morir, amb més de 45 anys d'edat. Aquestes malalties van haver de produir, segons els investigadors, intensos dolors a les zones lumbar i pèlvica que l'obligaven a caminar encorbat i, probablement, a utilitzar un bastó per mantenir dret. A causa de les seves condicions físiques, aquest individu no estava en condicions de caçar ni segurament de dur a terme altres tasques útils per a la seva comunitat.

La qual cosa ha portat els investigadors a la conclusió que, a més d'alimentació, l'ancià va haver també de rebre ajuda per seguir el ritme de la marxa de la seva gent, un grup de caçadors nòmades que es desplaçaven al costat de les manades d'herbívors d' els que s'alimentaven.

Un tipus de conducta social d'ajuda als més desvalguts de la qual hi ha molt pocs indicis per èpoques tan remotes però sobre la qual a Atapuerca ja s'ha trobat més d'una prova. En efecte, ja fa dos anys (al març de 2009) es va publicar un estudi que demostrava que un nen amb el crani deforme, d'entre 5 i 10 anys (que els científics van batejar com Benjamí) i que pertanyia a la mateixa espècie i época de l'ancià, va ser cuidat i mantingut amb vida tot el temps possible per els seus congèneres.
JOSÉ MANUEL NIEVES abc 11/10/2010