Mig milió d'anys de cures als desvalguts

Feu un resum en unes 10 línies. Porteu el resum el dia concretat a classe (escrit amb l' ordenador). Feu una lectura molt atenta per a respondre a possibles preguntes i per a explicar el vostre resum als vostres companys. El resum ha de ser el més personal, el més complet i el més coherent possible.

Mig milió d'anys de cures als desvalguts

Trobats a Atapuerca les restes d'un avantpassat dels neandertals de 45 anys amb una greu minusvàlua que demostren que la seva comunitat atenia els febles

Es tracta, aquesta vegada, de l'ancià més antic mai trobat en tot el registre fòssil. Va viure fa mig milió d'anys a la serra d'Atapuerca, tenia 45 anys i les seves condicions físiques estaven tan minvades que no hauria pogut sobreviure pels seus propis mitjans. Podria ser el millor indici que tenim fins ara de que, fa 500.000 anys, molt abans de l'aparicióde l'homo sapiens, la nostra pròpia espècie, les societats humanes ja estaven prou avançades com per tenir cura dels individus més grans i menys capacitats.

Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi acabat de publicar a la revista PNAS per un equip d'investigadors d'Atapuerca format principalment per científics del Centre UCM-ISCIII d'evolució i comportament humans, de Madrid.

Analitzant un maluc la descripció preliminar de la qual ja es va publicar el 1999 (es tracta de la famosa "Elvis", la pelvis més ben conservada de tot el registre fòssil) i associant després a un fragment de columna vertebral del mateix individu, Alejandro Bonmatí, primer signant de l' article i membre de l'equip que dirigeix Juan Luis Arsuaga, ha arribat a la conclusió que les restes fòssils pertanyen a un individu senil i parcialment discapacitat, ja que patia una important i dolorosa minusvalidesa que li impedia caminar dret.

Avantpassat dels neandertals

Les restes fòssils d'aquest individu (que no formen un esquelet complet) han estat recollides per separat al llarg de cinc campanyes d'excavació, i procedeixen d'un dels jaciments més prolífics de tots els que hi ha a Atapuerca, l'Avenc dels Ossos , una petita cavitat a més de 30 metres de profunditat que s'obre al fons d'una cova de diversos centenars de metres de longitud.

El precari estat d'aquest home, l'ancià més antic mai trobat en tot el registre fòssil, ha obligat els científics a pensar que va haver de rebre ajuda contínua dels altres membres del seu grup, ja que en cas contrari no hauria aconseguit sobreviure.

Es tractava d'un home molt corpulent de l'espècie Homo heidelbergensis, avantpassat dels neandertals, que va patir importants malalties degeneratives des de molt abans de morir, amb més de 45 anys d'edat. Aquestes malalties van haver de produir, segons els investigadors, intensos dolors a les zones lumbar i pèlvica que l'obligaven a caminar encorbat i, probablement, a utilitzar un bastó per mantenir dret. A causa de les seves condicions físiques, aquest individu no estava en condicions de caçar ni segurament de dur a terme altres tasques útils per a la seva comunitat.

La qual cosa ha portat els investigadors a la conclusió que, a més d'alimentació, l'ancià va haver també de rebre ajuda per seguir el ritme de la marxa de la seva gent, un grup de caçadors nòmades que es desplaçaven al costat de les manades d'herbívors d' els que s'alimentaven.

Un tipus de conducta social d'ajuda als més desvalguts de la qual hi ha molt pocs indicis per èpoques tan remotes però sobre la qual a Atapuerca ja s'ha trobat més d'una prova. En efecte, ja fa dos anys (al març de 2009) es va publicar un estudi que demostrava que un nen amb el crani deforme, d'entre 5 i 10 anys (que els científics van batejar com Benjamí) i que pertanyia a la mateixa espècie i época de l'ancià, va ser cuidat i mantingut amb vida tot el temps possible per els seus congèneres. JOSÉ MANUEL NIEVES abc 11/10/2010