Feu un resum en unes 10 línies del següent article i porteu-lo escrit amb l' ordinador el proper dia de classe. Feu una lectura molt atenta per a respondre a possibles preguntes. Afegiu una imatge.
L'expressió de les emocions
Va passar l'any Darwin. Un d'aquests anys que solen transcórrer sense pena ni glòria excepte per als qui enxampen alguna partida pressupostària. Dubto que 2009 sigui un punt d'inflexió en el coneixement popular de les teories de l'evolució o en la lluita contra l'influx màgic del creacionisme. Els que adoraven i els que odiaven a Darwin seguiran en les mateixes.
Però si d'alguna cosa han servit aquestes celebracions ha estat perquè una petita editorial espanyola ens hagi regalat l'edició en espanyol de l'obra completa de l'ideòleg de l'origen de les espècies, revisant alguns títols editats en el nostre país i, el que és més important, abocant a la nostra llengua per primera vegada algunes obres no traduïdes.
Va tancar l'any Laetoli amb el llançament de L' expressió de les emocions que és una de les peces més peculiars de la creativitat de Darwin.
En el seu pla per convèncer el món de la idea revolucionària que tots els éssers vius procedim d'un mateix tronc biològic i que la nostra diversitat ha anat evolucionant a partir d'ell gràcies a la selecció natural dels més aptes, Darwin va dedicar un percentatge molt ampli de les seves pàgines als aspectes tangibles de la fisiologia. La petjada de l'evolució està marcada en els trets físics i biològics dels animals i les plantes. Els nostres semblants morfològics amb els ximpanzés ens alerten de la nostra proximitat genètica i, per tant, del nostre origen compartit.
Però hi ha altres aspectes menys evidents de la selecció natural que no van passar desapercebuts a l'enginy de Darwin. A un d'ells li va dedicar llargues hores de treball: el comportament emocional.
Darwin va intuir que el factor diferencial entre les espècies que més alegries podria donar-li en la seva estratègia intel lectual era l'estudi de la manifestació de les emocions. Les pedres existeixen, les plantes creixen, però només els animals actuen, en aquest sentit, la capacitat d'actuar (d'expressar estats emocionals) podria ser tan important per determinar el camí organitzat de l'evolució al llarg de la història com la mesura de les novetats anatòmiques descobertes al registre fòssil.
I, de la mateixa manera que l'antropòleg busca similituds entre l'estructura òssia d'animals diferents per determinar la seva relació, Darwin va indagar en l'expressió emocional a la recerca de semblances raonables.
Tots els animals expressen emocions. És cert que les emocions primàries (fam, terror, ira) no tenen res a veure amb les emocions més avançades, que s'escapen a la majoria de les espècies no humanes, com ara la tendresa, la felicitat, la desesperança. Un gos afamat no és infeliç. ¿O sí?
L'interès de Darwin per aquests aspectes no era, en absolut, psicològic. Mai va pretendre establir una escala d'equivalències entre les emocions, ni molt menys jerarquitzades. No estava interessat en conèixer el grau de consciència de la seva desgràcia que té un llop tancat en una gàbia. Afortunadament per a ell, els defensors dels drets dels animals no havien començat a balbucejar els seus arguments.
El que el genial biòleg pretenia era afegir un argument més a la seva idea de que totes les expressions de la vida (més o menys tangibles) són producte del programa evolutiu.
Aquí resideix part de la singularitat del llibre: un biòleg enfrontat a l'explicació fisiològica de l'emoció enmig d'una època en que els fenòmens de la psique eren patrimoni de l'ànima ... i l'ànima només és de Déu.
Però el llibre ofereix altres virtuts que el converteixen en una interessant opció per tancar l'any Darwin. Per a la seva confecció, l'autor va emprar centenars de fotografies preses en diversos laboratoris psiquiàtrics, sobretot en el de Guillamó Duchenne, a partir de les quals va comparar fins a l'extenuació les manifestacions musculars de les expressions emocionals en éssers humans i animals (rialles, plors, dolor, trencament ...). És, potser, un dels primers usos amb èxit de la fotografia científica entesa com avui l'entenem.
El llibre va ser un gran èxit en el seu moment. A la data de la publicació, 1872, Darwin ja era un científic famós. Avui és un dels textos del britànic més accessibles al gran públic, i una meravella de projecció divulgativa que no hauria de faltar a la biblioteca del bon evolucionista.
Jorge Alcalde 15.1.2010
Va passar l'any Darwin. Un d'aquests anys que solen transcórrer sense pena ni glòria excepte per als qui enxampen alguna partida pressupostària. Dubto que 2009 sigui un punt d'inflexió en el coneixement popular de les teories de l'evolució o en la lluita contra l'influx màgic del creacionisme. Els que adoraven i els que odiaven a Darwin seguiran en les mateixes.
Però si d'alguna cosa han servit aquestes celebracions ha estat perquè una petita editorial espanyola ens hagi regalat l'edició en espanyol de l'obra completa de l'ideòleg de l'origen de les espècies, revisant alguns títols editats en el nostre país i, el que és més important, abocant a la nostra llengua per primera vegada algunes obres no traduïdes.
Va tancar l'any Laetoli amb el llançament de L' expressió de les emocions que és una de les peces més peculiars de la creativitat de Darwin.
En el seu pla per convèncer el món de la idea revolucionària que tots els éssers vius procedim d'un mateix tronc biològic i que la nostra diversitat ha anat evolucionant a partir d'ell gràcies a la selecció natural dels més aptes, Darwin va dedicar un percentatge molt ampli de les seves pàgines als aspectes tangibles de la fisiologia. La petjada de l'evolució està marcada en els trets físics i biològics dels animals i les plantes. Els nostres semblants morfològics amb els ximpanzés ens alerten de la nostra proximitat genètica i, per tant, del nostre origen compartit.
Però hi ha altres aspectes menys evidents de la selecció natural que no van passar desapercebuts a l'enginy de Darwin. A un d'ells li va dedicar llargues hores de treball: el comportament emocional.
Darwin va intuir que el factor diferencial entre les espècies que més alegries podria donar-li en la seva estratègia intel lectual era l'estudi de la manifestació de les emocions. Les pedres existeixen, les plantes creixen, però només els animals actuen, en aquest sentit, la capacitat d'actuar (d'expressar estats emocionals) podria ser tan important per determinar el camí organitzat de l'evolució al llarg de la història com la mesura de les novetats anatòmiques descobertes al registre fòssil.
I, de la mateixa manera que l'antropòleg busca similituds entre l'estructura òssia d'animals diferents per determinar la seva relació, Darwin va indagar en l'expressió emocional a la recerca de semblances raonables.
Tots els animals expressen emocions. És cert que les emocions primàries (fam, terror, ira) no tenen res a veure amb les emocions més avançades, que s'escapen a la majoria de les espècies no humanes, com ara la tendresa, la felicitat, la desesperança. Un gos afamat no és infeliç. ¿O sí?
L'interès de Darwin per aquests aspectes no era, en absolut, psicològic. Mai va pretendre establir una escala d'equivalències entre les emocions, ni molt menys jerarquitzades. No estava interessat en conèixer el grau de consciència de la seva desgràcia que té un llop tancat en una gàbia. Afortunadament per a ell, els defensors dels drets dels animals no havien començat a balbucejar els seus arguments.
El que el genial biòleg pretenia era afegir un argument més a la seva idea de que totes les expressions de la vida (més o menys tangibles) són producte del programa evolutiu.
Aquí resideix part de la singularitat del llibre: un biòleg enfrontat a l'explicació fisiològica de l'emoció enmig d'una època en que els fenòmens de la psique eren patrimoni de l'ànima ... i l'ànima només és de Déu.
Però el llibre ofereix altres virtuts que el converteixen en una interessant opció per tancar l'any Darwin. Per a la seva confecció, l'autor va emprar centenars de fotografies preses en diversos laboratoris psiquiàtrics, sobretot en el de Guillamó Duchenne, a partir de les quals va comparar fins a l'extenuació les manifestacions musculars de les expressions emocionals en éssers humans i animals (rialles, plors, dolor, trencament ...). És, potser, un dels primers usos amb èxit de la fotografia científica entesa com avui l'entenem.
El llibre va ser un gran èxit en el seu moment. A la data de la publicació, 1872, Darwin ja era un científic famós. Avui és un dels textos del britànic més accessibles al gran públic, i una meravella de projecció divulgativa que no hauria de faltar a la biblioteca del bon evolucionista.
Jorge Alcalde 15.1.2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario