Feu un resum en unes 10 línies del següent article i porteu-lo escrit amb l' ordinador i amb una imatge, el dia que correspongui. Feu una lectura molt atenta per a respondre a possibles preguntes i per a explicar el vostre resum.
L’ efecte placebo, la ment i el cos
Joan (nom fictici) no va parar de queixar-se durant un any d'un gran punxada estomacal que li va saltar al braç esquerre. El dolor se li va fer tan insuportable que per fi es va asseure davant del metge que li va dedicar més atenció que als últims cinc als que havia visitat en tot aquest temps. Li havien dit que era un gran professional amb molta credibilitat. El doctor va escoltar les seves queixes fins que, per fi, va escriure una recepta amb un medicament el nom del qual no recorda. Era una càpsula vermella de gran mida que havia de prendre cada vuit hores. Una mica cara, però científicament el seu efecte estava comprovat. Als dos dies, el dolor s'havia esfumat. Com si mai hagués existit. Tan al•lucinat estava, que li va ensenyar el prospecte a una amiga seva, metgessa de professió, perquè li cantés les meravelles de la tal càpsula vermella 'miraculosa'. Després d'un somriure murri, el seu metge-amiga el va convidar a seure. "Joan, et vaig a explicar què és un placebo".
Tothom vol que els metges facin tot el possible per curar els seus mals. Ningú s'imagina sortint d'una consulta mèdica sense una recepta a la mà. Però ... Prendria aquest medicament si sabés que és un placebo? Es sentiria enganyat si un metge li hagués receptat un fàrmac inactiu encara que li hagi curat? Fins a quin punt estan interconnectats cos i ment? Són la majoria de les investigacions que demostren l'habilitat dels placebos per pal•liar un ventall ampli de trastorns. Està intrínsicament relacionat amb malalties relacionades amb el dolor, els problemes mentals, els processos inflamatoris i les patologies del sistema immune. Els que millor responen són aquells que pateixen arítmies cardíaques, úlceres, símptomes psiquiàtrics, migranyes, al. lèrgies i dolors erràtics.
Amb el pas del temps s'ha pogut perfilar el tipus de placebo més eficaç. Comprovat està que "les injeccions funcionen millor que les pastilles", explica el doctor Albert Figueras. Quan s'opta per receptar fàrmacs, l'efecte és més gran com més gran és. Les de color vermell o negre són més útils que les blanques. Com més car és, més mitiguen el dolor i com més dosi s'administri, millors són els resultats. "És determinant l'actitud del personal mèdic, les creences respecte als procediments mèdics i la confiança que es tingui en ells", explica el psicòleg clínic Pedro Rodríguez.
Quan s'administra un medicament, sigui el que sigui, el que realment es recepta són suggestions verbals. El pacient vol curar-se i el metge és qui té potestat per curar-lo. Es pensava que l'efecte és purament psicològic, però s'ha comprovat que utilitza els mateixos canals neurològics que els fàrmacs als que imita. "Hi ha gent que l'únic que necessita és una resposta a la vostra pregunta. Mitigar el seu dubte. Només això ", diu Rodríguez.
Pastilles de sucre miraculoses
El placebo prototip és una pastilla de sucre sense cap principi actiu que s'utilitza en assaigs clínics per comparar l'eficàcia d'un fàrmac. En gairebé tots els estudis mèdics, un percentatge de les persones a les que se'ls subministra un placebo informen d'una millora en els seus símptomes. Hi ha casos en els que arriben fins i tot a superar els efectes del medicament real. És la ment llavors la nostra millor medicina? "El problema és que hem viscut massa anys amb el cos separat de la ment. I no. Cap cervell funciona sense cos ni viceversa. Les emocions influeixen molt en com funciona el nostre organisme ", diu el doctor Figueres. Hi ha més placebos que les pastilles. Hi ha gent que per parlar amb el metge ja se sent millor. O els que quan reben un diagnòstic negatiu comencen a sentir-se pitjor. Una presa de xocolata, per exemple, pot servir de placebo per algú. "En realitat, qualsevol persona té la capacitat per curar-se de certs símptomes per si mateixa", assegura el doctor Figueres.
Però, ha de saber el pacient que està prenent un medicament inactiu? ¿Ha d'informar el metge que aquest fàrmac no té eficàcia mèdica? Es sentiria igualment alleujat? Sembla que si el pacient és conscient d'això després d'haver passat el tractament pot sentir-se enganyat pel seu metge. En altres casos, passa just el contrari: augmentarà la seva confiança amb el metge. "S'ha observat que molts pacients tractats amb placebo es curen fins i tot sabent el que estan rebent", diu el doctor Figueres.
El terme placebo, complaure en llatí, respon a la necessitat d'un pacient a que el seu metge complagui les seves necessitats. La relació entre l'expectativa d'un pacient i el resultat terapèutic que espera és la millor manera de comprendre la interacció entre la ment i el cos. Qui no s'ha pres mai vitamina C per alleujar un refredat? Demostrat és que no té cap efecte.
@ Ana I. Gràcia. - 16/10/2009
http://www.elconfidencial.com/salud/efecto-placebo-medicina-mentira-20091016.html
Joan (nom fictici) no va parar de queixar-se durant un any d'un gran punxada estomacal que li va saltar al braç esquerre. El dolor se li va fer tan insuportable que per fi es va asseure davant del metge que li va dedicar més atenció que als últims cinc als que havia visitat en tot aquest temps. Li havien dit que era un gran professional amb molta credibilitat. El doctor va escoltar les seves queixes fins que, per fi, va escriure una recepta amb un medicament el nom del qual no recorda. Era una càpsula vermella de gran mida que havia de prendre cada vuit hores. Una mica cara, però científicament el seu efecte estava comprovat. Als dos dies, el dolor s'havia esfumat. Com si mai hagués existit. Tan al•lucinat estava, que li va ensenyar el prospecte a una amiga seva, metgessa de professió, perquè li cantés les meravelles de la tal càpsula vermella 'miraculosa'. Després d'un somriure murri, el seu metge-amiga el va convidar a seure. "Joan, et vaig a explicar què és un placebo".
Tothom vol que els metges facin tot el possible per curar els seus mals. Ningú s'imagina sortint d'una consulta mèdica sense una recepta a la mà. Però ... Prendria aquest medicament si sabés que és un placebo? Es sentiria enganyat si un metge li hagués receptat un fàrmac inactiu encara que li hagi curat? Fins a quin punt estan interconnectats cos i ment? Són la majoria de les investigacions que demostren l'habilitat dels placebos per pal•liar un ventall ampli de trastorns. Està intrínsicament relacionat amb malalties relacionades amb el dolor, els problemes mentals, els processos inflamatoris i les patologies del sistema immune. Els que millor responen són aquells que pateixen arítmies cardíaques, úlceres, símptomes psiquiàtrics, migranyes, al. lèrgies i dolors erràtics.
Amb el pas del temps s'ha pogut perfilar el tipus de placebo més eficaç. Comprovat està que "les injeccions funcionen millor que les pastilles", explica el doctor Albert Figueras. Quan s'opta per receptar fàrmacs, l'efecte és més gran com més gran és. Les de color vermell o negre són més útils que les blanques. Com més car és, més mitiguen el dolor i com més dosi s'administri, millors són els resultats. "És determinant l'actitud del personal mèdic, les creences respecte als procediments mèdics i la confiança que es tingui en ells", explica el psicòleg clínic Pedro Rodríguez.
Quan s'administra un medicament, sigui el que sigui, el que realment es recepta són suggestions verbals. El pacient vol curar-se i el metge és qui té potestat per curar-lo. Es pensava que l'efecte és purament psicològic, però s'ha comprovat que utilitza els mateixos canals neurològics que els fàrmacs als que imita. "Hi ha gent que l'únic que necessita és una resposta a la vostra pregunta. Mitigar el seu dubte. Només això ", diu Rodríguez.
Pastilles de sucre miraculoses
El placebo prototip és una pastilla de sucre sense cap principi actiu que s'utilitza en assaigs clínics per comparar l'eficàcia d'un fàrmac. En gairebé tots els estudis mèdics, un percentatge de les persones a les que se'ls subministra un placebo informen d'una millora en els seus símptomes. Hi ha casos en els que arriben fins i tot a superar els efectes del medicament real. És la ment llavors la nostra millor medicina? "El problema és que hem viscut massa anys amb el cos separat de la ment. I no. Cap cervell funciona sense cos ni viceversa. Les emocions influeixen molt en com funciona el nostre organisme ", diu el doctor Figueres. Hi ha més placebos que les pastilles. Hi ha gent que per parlar amb el metge ja se sent millor. O els que quan reben un diagnòstic negatiu comencen a sentir-se pitjor. Una presa de xocolata, per exemple, pot servir de placebo per algú. "En realitat, qualsevol persona té la capacitat per curar-se de certs símptomes per si mateixa", assegura el doctor Figueres.
Però, ha de saber el pacient que està prenent un medicament inactiu? ¿Ha d'informar el metge que aquest fàrmac no té eficàcia mèdica? Es sentiria igualment alleujat? Sembla que si el pacient és conscient d'això després d'haver passat el tractament pot sentir-se enganyat pel seu metge. En altres casos, passa just el contrari: augmentarà la seva confiança amb el metge. "S'ha observat que molts pacients tractats amb placebo es curen fins i tot sabent el que estan rebent", diu el doctor Figueres.
El terme placebo, complaure en llatí, respon a la necessitat d'un pacient a que el seu metge complagui les seves necessitats. La relació entre l'expectativa d'un pacient i el resultat terapèutic que espera és la millor manera de comprendre la interacció entre la ment i el cos. Qui no s'ha pres mai vitamina C per alleujar un refredat? Demostrat és que no té cap efecte.
@ Ana I. Gràcia. - 16/10/2009
http://www.elconfidencial.com/salud/efecto-placebo-medicina-mentira-20091016.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario