Feu un resum en unes deu línies del següent article. Porteu-lo en un full el primer dia de classe de la setmana 21-25 de novembre. Escribiu-lo amb ordenador. Feu una lectura molt atenta per a respondre a possibles preguntes i per a explicar el vostre resum als vostres companys. El resum ha de ser el més personal, el més complet i el més coherent possible. Afegiu alguna /es imatge /es.
THE GRAND DESIGN / Sense notícies de Déu
La polèmica continua. Fa unes quantes dècades, en una carta al seu col. lega Niels Bohr, Albert Einstein va afirmar: "Déu no juga als daus". No era la primera vegada que utilitzava aquesta metàfora. Bohr li va respondre que deixés de dir-li a Déu el que havia de fer.
Einstein posava en dubte la incertesa en el comportament de la matèria que postulava la física quàntica. No hi havia res erràtic o aleatori. Simplement, no coneixíem les variables ocultes. Després va afegir: "A través de l'univers incomprensible es manifesta una intel.ligència superior infinita".
Einstein estava entre els genis persuadits que hi havia un "gran disseny" després de la Creació. Stephen Hawking, el gran físic britànic, i el no menys brillant Leonard Mlodinow acaben de negar aquesta possibilitat en un llibre que estimularà una enorme (i benvinguda) discussió. Es titula, precisament, The Grand Design (El gran disseny), i, a jutjar pels cables, en les seves pàgines es postula que les proves que aporta la física actual demostren que Déu, aquesta intel ligència superior a que es referia Einstein (i Aristòtil, i Newton), no existeix. L'univers es regeix per lleis que no tenen gens de divines i la matèria es transforma en el temps com a conseqüència de fenòmens que ocorren sense que hi hagi un pla o una voluntat superior. No només Déu no existeix, sinó que els daus juguen sols, impulsats per una força cega i inconscient que genera la vida-la nostra i la dels 208 virus de refredat- com provoca ciclons, expandeix les galàxies a l'espai i crea universos incessantment.
En realitat, Hawking i Mlodinow tampoc demostren res d'una manera definitiva. Afirmar que Déu no existeix, però sí la Llei de Gravetat o la selecció natural de les espècies, ens precipita immediatament a una pregunta: i d'on van sortir aquestes lleis?
Per què la llum viatja a una velocitat constant? Com i quan es van forjar les regles que afecten a la matèria i a la vida? D'acord: fa uns quants milers de milions d'anys es va produir el Big Bang, la gran explosió primigènia que va donar origen al nostre univers (sembla que hi ha altres), però aquest fenomen va succeir d'acord amb unes lleis preexistents: com es van formular? Hi ha, és clar, una resposta perfecta, que és, també, una perfecta tautologia: la matèria només pot existir si hi ha lleis que li donen forma. L'existència de molècules i d'un món subatòmic pressuposa un ordre. La matèria, afirmen, i les lleis que la governen han existit sempre. No obstant això, aquestes regles que han existit sempre no s'apliquen rígida i uniformement. En l'univers no hi ha una inevitable relació causa-efecte: l'atzar té un paper central en els canvis materials.
La meva impressió és que, si bé el primer llibre de Hawking, Una breu història del temps, publicat en els anys vuitanta, on s'admetia la possibilitat de l'existència de Déu, va reforçar el bàndol dels creients en el món acadèmic, aquest d'ara , més que augmentar el nombre dels ateus, reforçarà el dels agnòstics, aquest creixent percentatge de persones escèptiques, melancòlicament incapaços d'assegurar ni de negar l'existència de Déu perquè no tenen elements de judici per emetre una opinió definitiva basada en la raó, mentre tampoc gaudeixen de les certeses que emanen d'una fe religiosa.
Si aquesta és la conseqüència de The Grand Design, benvinguda sigui. En un món tensat pels fonamentalismes religiosos, en què abunden els governants i líders polítics convençuts que coneixen les intencions de Déu, cosa que els fa perillosament bel.licosos, és molt saludable que proliferin els que, humilment, declaren no saber gairebé res.
Libertad Digital 12.9.10 Carlos Alberto Montaner
La polèmica continua. Fa unes quantes dècades, en una carta al seu col. lega Niels Bohr, Albert Einstein va afirmar: "Déu no juga als daus". No era la primera vegada que utilitzava aquesta metàfora. Bohr li va respondre que deixés de dir-li a Déu el que havia de fer.
Einstein posava en dubte la incertesa en el comportament de la matèria que postulava la física quàntica. No hi havia res erràtic o aleatori. Simplement, no coneixíem les variables ocultes. Després va afegir: "A través de l'univers incomprensible es manifesta una intel.ligència superior infinita".
Einstein estava entre els genis persuadits que hi havia un "gran disseny" després de la Creació. Stephen Hawking, el gran físic britànic, i el no menys brillant Leonard Mlodinow acaben de negar aquesta possibilitat en un llibre que estimularà una enorme (i benvinguda) discussió. Es titula, precisament, The Grand Design (El gran disseny), i, a jutjar pels cables, en les seves pàgines es postula que les proves que aporta la física actual demostren que Déu, aquesta intel ligència superior a que es referia Einstein (i Aristòtil, i Newton), no existeix. L'univers es regeix per lleis que no tenen gens de divines i la matèria es transforma en el temps com a conseqüència de fenòmens que ocorren sense que hi hagi un pla o una voluntat superior. No només Déu no existeix, sinó que els daus juguen sols, impulsats per una força cega i inconscient que genera la vida-la nostra i la dels 208 virus de refredat- com provoca ciclons, expandeix les galàxies a l'espai i crea universos incessantment.
En realitat, Hawking i Mlodinow tampoc demostren res d'una manera definitiva. Afirmar que Déu no existeix, però sí la Llei de Gravetat o la selecció natural de les espècies, ens precipita immediatament a una pregunta: i d'on van sortir aquestes lleis?
Per què la llum viatja a una velocitat constant? Com i quan es van forjar les regles que afecten a la matèria i a la vida? D'acord: fa uns quants milers de milions d'anys es va produir el Big Bang, la gran explosió primigènia que va donar origen al nostre univers (sembla que hi ha altres), però aquest fenomen va succeir d'acord amb unes lleis preexistents: com es van formular? Hi ha, és clar, una resposta perfecta, que és, també, una perfecta tautologia: la matèria només pot existir si hi ha lleis que li donen forma. L'existència de molècules i d'un món subatòmic pressuposa un ordre. La matèria, afirmen, i les lleis que la governen han existit sempre. No obstant això, aquestes regles que han existit sempre no s'apliquen rígida i uniformement. En l'univers no hi ha una inevitable relació causa-efecte: l'atzar té un paper central en els canvis materials.
La meva impressió és que, si bé el primer llibre de Hawking, Una breu història del temps, publicat en els anys vuitanta, on s'admetia la possibilitat de l'existència de Déu, va reforçar el bàndol dels creients en el món acadèmic, aquest d'ara , més que augmentar el nombre dels ateus, reforçarà el dels agnòstics, aquest creixent percentatge de persones escèptiques, melancòlicament incapaços d'assegurar ni de negar l'existència de Déu perquè no tenen elements de judici per emetre una opinió definitiva basada en la raó, mentre tampoc gaudeixen de les certeses que emanen d'una fe religiosa.
Si aquesta és la conseqüència de The Grand Design, benvinguda sigui. En un món tensat pels fonamentalismes religiosos, en què abunden els governants i líders polítics convençuts que coneixen les intencions de Déu, cosa que els fa perillosament bel.licosos, és molt saludable que proliferin els que, humilment, declaren no saber gairebé res.
Libertad Digital 12.9.10 Carlos Alberto Montaner
No hay comentarios:
Publicar un comentario