Feu un resum en unes 10 línies. Porteu-lo el 1r dia de classe de la setmana 7-11 de novembre. (El RESUM ESCRIT AMB L' ORDENADOR !!) Feu una lectura molt atenta per a respondre a possibles preguntes i per a explicar el vostre resum als vostres companys. El resum ha de ser el més personal, el més complet i el més coherent possible. Afegiu alguna /es imatge /es.
Quan un jove nord-americà surt de l' universitat, ha passat unes 5.000 hores de la seva vida llegint, però més del doble veient vídeos, el mateix parlant o escoltant pel mòbil i més del doble veient la tele. Algú ha calculat com utilitzava el seu temps la meva generació? A finals dels 50, el repartiment del temps tenia una estructura molt diferent: havíem passat unes 25.000 hores llegint i unes quantes davant del televisor, ni vídeos ni mòbils ni res. Amb la tossuderia típica dels que no aprenen res, era habitual dir que el segon era meravellós i que atipar-se de vídeos, consoles i videojocs, era infame.
És urgent que els digui que estàvem profundament equivocats. A nosaltres ens diuen 'immigrants digitals' i a ells, 'nadius digitals'. Doncs bé, els nadius digitals tenen totes les de guanyar en aprendre les aptituds necessàries per a sobreviure en les societats del demà. Si tornen a aprendre el mateix amb idèntics sistemes que nosaltres, no només no trobaran feina, sinó, el que és pitjor, seran infeliços. Les diferències entre els dos col•lectius van molt més enllà del que la gent imagina: «Experiències individuals diferents suposen cervells diferents», afirmen ara els científics.
Quan amb la nostra saviesa arcaica afirmem que els joves d'avui no saben concentrar-se, hauríem de dir més aviat que no focalitzen la seva atenció en els antics mecanismes d'aprenentatge: No em molestis, mama; estic aprenent!, Es titula el llibre de Marc Prensky, el millor científic dedicat a desvetllar els secrets dels videojocs i els programes d'ordinador. Per a què altres coses serveixen els videojocs amb els que els meus nets consumeixen hores quan els deixen?
Un gran cirurgià del Beth Israel Hospital diu: «Utilitzo exactament idèntica coordinació entre la vista i els moviments de la mà quan opero que quan jugo a videojocs». És al•lucinant constatar que els cirurgians amb experiència en videojocs cometen prop d'un 40 per cent menys d'errors operant que els que mai han tingut aquesta experiència digital.
Aparentment, els joves als quals els agraden els videojocs i els programes electrònics d'ordinador aprenen activitats com pilotar avions, conduir cotxes veloços, construir barris i practicar medicina o veterinària. Però no es tracta només d'això, s'ha comprovat que, a més d'ampliar els horitzons visuals i dels sentits en general, aprenen també a identificar els factors més importants, així com descartar els secundaris. Els joves als quals se'ls permet jugar amb videojocs en els que han d'atendre nombrosos factors aprenen més ràpidament que els altres a distingir l'essencial de l'important, a fixar-se en el que de veritat compta i a prescindir del secundari. N'hi ha, pobrets, que han de confiar inconscientment que els somnis trituraran per si mateixos el trivial i, d'alguna manera, els suggeriran el que han de recordar en la memòria a llarg termini. Les consoles d'ordinador i videojocs fan el mateix a la carta: en diuen 'atenció visual selectiva'.
I què més? Els nens que tenen la sort que els deixin entretenir-se amb els videojocs aprenen provant-encertant unes vegades i equivocant altres- a desenvolupar estratègies per salvar obstacles. Als que els envaeix una vocació militar els servirà de molt haver après a valorar l’ informació que procedeix d'orígens múltiples, els especialistes el qualifiquen de 'consciència situacional ', que al llarg dels darrers anys ha fet que els pedagogs i filòsofs impulsaren l 'estratègia de l’ innovació multidisciplinar'. Avui és impossible innovar sense recórrer a la multidisciplinarietat i és impossible familiaritzar-se amb ella sense videojocs. Eduard Punset ABC Octubre 2010
És urgent que els digui que estàvem profundament equivocats. A nosaltres ens diuen 'immigrants digitals' i a ells, 'nadius digitals'. Doncs bé, els nadius digitals tenen totes les de guanyar en aprendre les aptituds necessàries per a sobreviure en les societats del demà. Si tornen a aprendre el mateix amb idèntics sistemes que nosaltres, no només no trobaran feina, sinó, el que és pitjor, seran infeliços. Les diferències entre els dos col•lectius van molt més enllà del que la gent imagina: «Experiències individuals diferents suposen cervells diferents», afirmen ara els científics.
Quan amb la nostra saviesa arcaica afirmem que els joves d'avui no saben concentrar-se, hauríem de dir més aviat que no focalitzen la seva atenció en els antics mecanismes d'aprenentatge: No em molestis, mama; estic aprenent!, Es titula el llibre de Marc Prensky, el millor científic dedicat a desvetllar els secrets dels videojocs i els programes d'ordinador. Per a què altres coses serveixen els videojocs amb els que els meus nets consumeixen hores quan els deixen?
Un gran cirurgià del Beth Israel Hospital diu: «Utilitzo exactament idèntica coordinació entre la vista i els moviments de la mà quan opero que quan jugo a videojocs». És al•lucinant constatar que els cirurgians amb experiència en videojocs cometen prop d'un 40 per cent menys d'errors operant que els que mai han tingut aquesta experiència digital.
Aparentment, els joves als quals els agraden els videojocs i els programes electrònics d'ordinador aprenen activitats com pilotar avions, conduir cotxes veloços, construir barris i practicar medicina o veterinària. Però no es tracta només d'això, s'ha comprovat que, a més d'ampliar els horitzons visuals i dels sentits en general, aprenen també a identificar els factors més importants, així com descartar els secundaris. Els joves als quals se'ls permet jugar amb videojocs en els que han d'atendre nombrosos factors aprenen més ràpidament que els altres a distingir l'essencial de l'important, a fixar-se en el que de veritat compta i a prescindir del secundari. N'hi ha, pobrets, que han de confiar inconscientment que els somnis trituraran per si mateixos el trivial i, d'alguna manera, els suggeriran el que han de recordar en la memòria a llarg termini. Les consoles d'ordinador i videojocs fan el mateix a la carta: en diuen 'atenció visual selectiva'.
I què més? Els nens que tenen la sort que els deixin entretenir-se amb els videojocs aprenen provant-encertant unes vegades i equivocant altres- a desenvolupar estratègies per salvar obstacles. Als que els envaeix una vocació militar els servirà de molt haver après a valorar l’ informació que procedeix d'orígens múltiples, els especialistes el qualifiquen de 'consciència situacional ', que al llarg dels darrers anys ha fet que els pedagogs i filòsofs impulsaren l 'estratègia de l’ innovació multidisciplinar'. Avui és impossible innovar sense recórrer a la multidisciplinarietat i és impossible familiaritzar-se amb ella sense videojocs. Eduard Punset ABC Octubre 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario